Ningú és perfecte.

A la vida, no tot és de color rosa. Hi ha coses que fan mal, com per exemple quan et baralles amb els teu pares sabent que és la teva culpa i et fas fàstic a tu mateixa. Hi ha coses que fan mal, com per exemple perdre a un ser estimat. Hi ha coses que fan mal, com per exemple saber cada dia que passi és un menys que et queda per viure. Hi ha coses que fan mal, com per exemple veure a la gent que s'autodestrueix sense motiu.
Però et puc jurar que hi ha alguna cosa que fa més mal que l'anterior. Parlo de quan intentes ser feliç; comences a prendre decisions i a tots li sembla que la teva forma de ser i tu sou perfectes. Si, i sents aquella adrenalina que feia temps que no corria per les teves venes. Però ara fixa't, quan estàs al major estat de felicitat ve aquella persona especial i et diu que ja no et recolza, que no et coneix i no ets la mateixa persona que abans. Ell deixa córrer coses que sap que et faran mal, encara que hi ha d'altres que no es calla. Però encara que passis tu, sents el que et dirà, doncs el coneixes bastant i no et fan falta paraules. No sé si algun cop ho heu experimentat, però jo ho estic fent ara mateix. I encara que costi de creure, això que us he explicat és simplement, la realitat. I crec que això passa perquè Ningú és perfecte.