Desaparèixer

Segur que molts cops heu dit que voleu desaparèixer, que voleu deixar d’existir perquè la vostre vida és una merda, a mi també m’ha passa’t; i són en aquells moments que la gent es fica amb tu, que tu potser t’imagines que les teves amigues s’obliden de tu o que simplement et sents sola. Comences a pensar de què perquè estàs aquí, que estàs fent en aquest món, que tu només ets una dels trilions de persones que habiten al món, que ets una insignificant persona per el món. Però arriba el moment, en el que veus que hi ha persones que t’estimen, els teus pares se’ls hi fa un somriure a la cara quan veuen que estàs feliç, quan els teus avis s’alegren de veure’t bé i tu t’alegres de veure’ls que encara segueixen amb vida, quan veus als teus cosins i cosines que sempre et fan somriure, quan veus que la teva família es preocupa per tu, o quan veus que a les teves amigues els importes, que sempre les fas riure, i que us recolzeu amb tot, amb lo bo i lo dolent. Però arriba un dia que tu fas una cosa en totes les teves bones intencions i sempre hi haurà un idiota que intentarà enfonsar-te.