Tot arriba on ha de arribar sense que ho hagis de anar a buscar.

Feia temps que no escrivia per aqui la veritat és que no tenia gaire temps, però que millor que una situació bonica en la que estic passant per inspirar-me per escriure un text així que allà ve...

Com ja sabeu estem en una edat difícil, una edat en la que cometem errors, una edat de rectificacions, amistats que ens deixen i amistats que comencen a brotar, una edat en la que ens trobem lletjos, una edat en la que necessitem algú de confiança per que ens recolzi quan estem per el terra però sobretot patim. Patim per algú que poder ni tan sols sap el teu nom o per algú que coneixem tant i que ens neguem a dir-li el que sentim per por de fer-li mal.
Una edat també de enamorar-se de la persona equivocada i passar-ho malament per ella i sobretot una edat de gloria i de felicitat.
Només us volia donar un consell que em va donar la mare fa unes setmanes: "Tot arriba on ha de arribar sense que ho hagis de anar a buscar." És una frase molt bonica o per lo menys a mi m'agrada molt, noto que descriu l'edat a la perfecció així que ja sabeu, tot arriba on ha de arribar sense que ho hagis de anar a buscar.